INICI
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
SEGÜENT

UNA MICA D'HISTÒRIA
A principis del segle XIX, la Revolució Industrial provoca un agrupament de les societats rurals a l'entorn de les indústries i un trencament amb el tipus de cultura rural predominant fins a les hores. En conseqüència, la industrialització fa que la gent, un cop agrupada en pobles, i amb interessos semblants, parlin molt més entre ells i vagin coneixent altres formes de pensar diferents als cercles que, més o menys, havien estat tancats dins cadascuna de les famílies. Aquest mateix trencament, fa també que s'obri una porta a altres coneixements i, per tant, a l'interès de les persones per la seva pròpia superació. D'aquesta manera, es forma, doncs, una espiral d'inquietuds culturals per voler anar esbrinant cada cop més, i ja d'una forma imparable tots els elements estranys que rodegen la nostra vida.

A meitats del mateix segle, durant la Renaixença, i amb la tranquil·litat política i social d'aquells anys, es produeix l'arrancada del moviment ateneista com l'únic mitjà, per part de la classe treballadora, per a poder accedir a la cultura, així com per promoure la divulgació de nous coneixements, ja que l'interès de la burgesia sols passava per aprofitar-se del creixement de les concentracions urbanes i de l'excedent de mà d'obra, per abaratir costos, però no pas per desenvolupar la cultura entre els treballadors.

Llavors, els Ateneus, començaven a ser llocs on es podia proporcionar ensenyament elemental i tècnic, ja que eren el lloc on es concentrava la vida social del poble, i el centre de l'esbarjo després de les llargues jornades laborals. Els Ateneus populars no tenien com a finalitat posar-se amb política, tot el contrari, ja que en els estatuts, quasi sempre es definien com a apolítics, encara que moltes vegades en les seves tertúlies i en les conclusions dels debats s'acabava amb discussions d'aquest tipus.


Vista de l'antiga masia de Ca l'Amigant, abans de convertir-se en l'Ateneu Santboià

LA VIDA SOCIAL SANTBOIANA
A Sant Boi els locals de Cal Ninyo, situats en el carrer Major eren, a principis del segle XX, el centre neuràlgic de la vida social Santboiana. Aquests, amb l'expansió del cinema, esdevindrien alguns anys després el "El Cinema Principal". El local de "La Seva", situat a la Rambla, també era un lloc de reunió social de l'època, i va ser el primer local on, el 1910, va fer cinema (mut) per primera vegada en la història del nostre poble. Ca la Tita, i Ca la Flaca eren dues tavernes que també servien com a llocs per anar a fer petar la xerrada i a passar l'estona desprès de les dures i pesades hores de treball.





Vista dels Jardins interiors de la finca de Ca l'Amigant

EL NAIXEMENT DE LES AGRUPACIONS CORALS
El 1861, Anselm Clavé (1824-1874) que, a més de la seva afició a la música, era una persona preocupada per la cultura social i popular, es va dedicar a anar pels pobles divulgant el cant coral, cosa que també li servia per anar introduint diferents coneixements socials, així com molts elements de la nostra cultura, per a diversos indrets de Catalunya. Intentava connectar, per tot arreu on anava, amb persones cultes i modestes, interessades a fomentar l'associacionisme, la música i el cant coral, entre els seus conciutadans.


Bust d'Anselm Clavé, als jardins interiors de l'Ateneu

ANY 1861, NEIX LA CORAL TERPSICORE
L'il·lustre santboià, el mestre Jaume Riba, va fer amistat amb l'Anselm Clavé, quan aquest últim tenia uns 37anys. Mitjançant aquesta relació, es va poder fundar, al nostre poble, la coral "Terpsícore", embrió de la qual, anys després, esdevindria la formació l'Ateneu Santboià, passant per la coral Marsellesa i per l'Ateneu Instructiu i Recreatiu.

En Jaume Riba va ser el primer director de l'esmentada coral Terpsícore. Gràcies a aquest fet, aquesta agrupació també va passar a formar part de la Federació dels Cors de Clavé. La cultura i l'ambient musical no eren nous en el nostre poble: en aquell temps, ja hi havia dues orquestres, o dos grups musicals que s'anomenaven "Els Nois de Sant Boi", i "Joventut Santboiana".

ANY 1893, NEIX LA CORAL "MARSELLESA"
"La Marsellesa" es va fundar el 1893 i va sorgir d'una escissió de la "Terpsícore". Els components de la Marsellesa es van ajuntar amb els components de les orquestres "Els nois de Sant Boi" i de "les Joventuts Santboianes". Entre els uns i els altres, formaven un grup d'unes 150 persones que, després d'haver-se associat, van decidir construir, mitjançant la col·laboració dels germans Petit, uns locals, per poder reunir-se, assajar i realitzar festes de tot tipus.


Jardins de la finca de Ca l'Amigant, després, zona social de descans de l'Ateneu
1895, INAUGURACIÓ DELS LOCALS DE LA MARSELLESA
Un cop acabats els locals, i atès que tenien moltes dificultats per poder pagar el deute, van decidir, d'acord amb l'Ajuntament de l'època, llogar-los-hi per fer-hi escola per als nens durant el dia. L'associació aprofitava les nits i els dies festius per a realitzar-hi altres activitats lúdiques i culturals. Aquests locals estaven situats on és ara l'edifici Gater, i l'entrada era just on hi ha actualment el passadís per anar de la Plaça de l'Ajuntament a l'estació. Durant la Festa Major de l'any 1895 també es va inaugurar l'enllumenat elèctric a Sant Boi. Això va ser possible, gràcies al coratge i la valentia de l'emprenedor empresari Aleix Parés i Valls.

1899, TRANSFORMACIÓ DE LA CORAL "LA MARSELLESA" EN ATENEU

Jardí, zona del passeig inferior al costat de la carretera, abans de l'electrificació dels trens
Durant l'any 1899 es va fundar l'Ateneu Instructiu i Recreatiu, gràcies al fet que els components de la Marsellesa van considerar que, tant les activitats que estaven duent a terme, com les seves aspiracions socials, culturals i educatives, anaven molt més enllà que les d'una entitat coral. Així la Marsellesa, dins de la mateixa entitat, es va quedar com una secció mes del nou Ateneu Instructiu i Recreatiu. Això va donar una gran efervescència a la vida cultural del poble, i, aleshores s'hi van anar constituint i adherint grups de teatre, d'escacs, comissions de festes, de ball, etc. La campana de Sant Boi era una publicació periòdica, de l'època, que s'editava per als socis de l'Ateneu i que servia per tenir-los informats dels projectes i esdeveniments de l'entitat i del poble.



INICI
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
SEGÜENT