ANTERIOR
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
SEGÜENT

1905, INSCRIPCIÓ OFICIAL DE L'ATENEU SANTBOIÀ EN EL GOVERN CIVIL

Vista de l'entrada als primers locals de l'entitat, i escoles de l'Ateneu
El 1905, sis anys després de la fundació de l'Ateneu Instructiu i Recreatiu, neix L'Ateneu Santboià, quan, per posar en ordre les activitats i l'espai disponible, es fa un reglament de règim interior, es legalitzen uns nous estatuts i es decideix inscriure'l en el govern Civil amb l'actual nom d'Ateneu Santboià. Aquest mateix any l'Ajuntament decideix fer unes noves escoles municipals i les escoles de l'Ateneu passen a ser gestionades totalment per l'entitat. A partir d'aquell moment, només podran accedir a les escoles els fills dels socis, tant els nens com les nenes. Aquest fet farà que molta gent de la població s'interessi per l'Ateneu i formi part de la massa social de l'entitat. Per una altra part, la qualitat de l'ensenyament era, per l'època i pels medis, excel·lent, tenint en compte que, a l'escola, fins i tot s'impartien classes de cant, de solfeig, i de diferents arts. L'ensenyament de les escoles de l'Ateneu era totalment laica, encara que hi havia classes especials de religió per a les famílies que ho demanessin. El mestre d'aquelles escoles era en Joan Bardina, i un dels seus alumnes més carismàtics, en Salvador Aulestia, seria també uns anys més tard mestre de les escoles. Ambdós han contribuït a construir la història de l'Ateneu i del nostre poble, i a impartir ensenyament i cultura a molts santboians.

1909, LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA
El laïcisme, d'aquell avançat sistema d'ensenyament, portava sovint alguns problemes amb la institució clerical, i això va provocar que, després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona i mitjançant les imposicions del clergat, es tanquessin les escoles.

El Comte Güell i representants del clero sortint dŽuna visita al Ateneu Santboià
Gràcies a la lluita d'uns quants socis i del propi director, que van anar a parlar amb la família Güell (propietària de la fabrica tèxtil i de la Colònia), així com amb el marquès de Marianao i altres personalitats, el col·legi es va poder tornar obrir després d'una llarga temporada. Va ser, però, amb la condició de què a partir d'aquell moment, s'impartís, de forma obligatòria, l'ensenyança catòlica. També a partir d'aquells esdeveniments es va obligar a les escoles de l'Ateneu a separar els nois de les noies. Les escoles per a les noies es van haver de traslladar al núm. 3 de la Pujada de l'Església.

1912, ESCISSIÓ D'UN GRUP DE SOCIS
Degut a divergències entre formes de pensar i d'organitzar-se, l'any 1912 hi va haver una escissió de socis dins de l'Ateneu Santboià, la qual va provocar que el 1916, es fundés l'Ateneu Familiar. Hauríem de dir que gràcies a aquella escissió i a la sana rivalitat, encara que moltes vegades la rivalitat era una "rivalitat a mort", el patrimoni cultural i social del poble va millorar molt més, i avui encara podem conservar intacte un dels dos Ateneus. El problema és que, actualment infraestructures d'aquests tipus són difícils de mantenir, i per manca de col·laboració entre l'entitat i les administracions públiques, el poble no pot gaudir plenament de les seves instal·lacions.

1917, LA PRIMERA PROJECCIÓ DE CINEMA A L'ATENEU SANTBOIÀ
El 1917 es projectà cinema mut, amb acompanyament de piano, per primera vegada a l'Ateneu Santboià i dins de l'antic edifici de la plaça de l'Ajuntament.

VALENTÍ ESCARDÍVOL I SOLER, UN SÍMBOL DE GENEROSITAT PER AL NOSTRE POBLE
El 1918 en Valentí Escardívol i Soler, persona generosa, que estimava l'Ateneu, fins i tot per sobre dels seus interessos particulars, va donar uns magnífics terrenys per a la construcció d'uns nous col·legis. Són els terrenys que actualment ocupen les escoles de l'entitat, i que ara, per més inri de la nostra vergonya, per estranys motius, i per incomprensibles consells polítics, els actuals gestors (l'Associació de mares i pares, AMPA) neguen i amaguen el nom de l'Ateneu Santboià a l'escut oficial de l'entitat.

(51) Tríptic de propaganda, actual, de les escoles de l'Ateneu, on ha "desaparegut" el nom d'Ateneu Santboià a l'escut


Col·locació de la 1a. pedra en els terrenys donats per en Valentí Escardívol

Els qui estimem la història de l'Ateneu Santboià i en conseqüència, la del nostre poble, hem de dir allò de "perdoneu-los, perquè no saben el que fan". Si visqués el bo d'en Valentí Escardívol no podria perdonar, de cap de les maneres, als qui no hem fet l'esforç necessari per conservar íntegre i millorar el patrimoni de l'Ateneu, per al que ell ho va donar tot. Conservar el nom de "Escoles Joan Bardina de l'Ateneu Santboià" encara que aquestes siguin gestionades, sense afany de lucre, per l'AMPA, és l'únic que podria ajudar a conservar la dignitat dels qui encara ho estimem, i honorar la memòria de tots aquells que van contribuir i que van lluitar de forma incansable i altruista, per aixecar l'entitat. El desconeixement de la nostra història, els interessos particulars que avui dia passen per sobre dels interessos històrics i socials, junt al desinterès dels actuals gestors i de l'administració local, faran que s'oblidi, potser per sempre el nom de l'Ateneu Santboià en aquestes escoles. Així com de tot el que ha fet l'entitat i un grapat d'honorables persones com en Valentí Escardívol, per al nostre poble.

1922, LA COMPRA DE CA L'AMIGANT
El 1922 es van comprar els actuals terrenys de la finca de ca l'Amigant, els que ara estan amb litigi per la seva recuperació, mitjançant els plets posats per les irregularitats en la seva subhasta. Els propietaris de la finca que, fins a les hores eren la Senyora Maria Girona i els seus fills, van vendre'ls a l'entitat gràcies a un préstec d'una de les persones adinerades del poble, el Sr. Romualdo Lalueza.

La seva realització, també va ser a base de l'esforç econòmic, a fons perdut, i al treball de totes aquelles persones que formaven part de l'entitat. Gràcies a totes elles es va poder aixecar, en aquells terrenys, el que seria primerament una nova sala social i, amb els anys d'esforç continuat, arribaria a ser l'Ateneu més gran de Catalunya.


Ca l'Amigant, i fonaments del mur de la terrassa d'entrada a l'Ateneu

UNES NOVES I GRANS INSTAL·LACIONS
Aquelles noves instal·lacions van permetre fer-hi moltes més activitats, la qual cosa va produir molta més participació i més ingressos econòmics. Ingressos que van permetre que, amb menys de quatre anys, es pogués tornar el préstec al Sr. Romualdo, i així poder anar pensant amb noves ampliacions.


Vista frontal de la recent construïda pista de ball d'estiu de l'època

El 1926. El "Club d'Escacs Ateneu Santboià" es va federar i es va legalitzar oficialment amb aquest nom. En aquest mateix any es van inaugurar varies seccions esportives, a part del billar i dels mateixos escacs que ja funcionaven pràcticament des de la fundació de l'antic Ateneu Recreatiu.






Celebrant una tarda de festa en la pista de ball d'estiu de l'època

Des de meitats dels anys 20, i fins l'inici de la Guerra Civil del 36, l'Ateneu viu i gaudeix d'una gran expansió i d'una gran popularitat. L'entitat tenia, com sempre ha tingut, les portes obertes a tota la gent del poble i de la comarca, per poder gaudir de quasi totes les activitats que es duien a terme, encara que els socis, per una modesta quota a l'abast de tothom, tenien moltes més avantatges i els preus dels espectacles i de les activitats eren més reduïts. Gràcies a tot això, molta gent d'altres pobles veïns també es van incorporar a la massa social de l'entitat.


Escoles "Joan Bardina" de l'Ateneu en els terrenys donats per Valentí Escardívol





MÉS TERRENYS I NOVES ESCOLES
El 1932 s'amplien i s'inauguren unes noves escoles per a nens i nenes. Degut al reconeixement de tota aquesta tasca formativa i educativa, feta per afavorir a la gent modesta, i portada a terme amb una gran qualitat i dignitat, s'obté, amb la visita a l'Ateneu del president de Catalunya, l'Honorable Francesc Macià, un gran suport per part del Govern de la Generalitat i de l'Ajuntament de l'època.


Terrassa d'entrada a l'Ateneu, a l'estrena de les instal·lacions de l'època

ESTRENA DEL CINE SONOR I DE LA SALA POLIVALENT
El cine sonor també s'inaugurà l'any 1932 amb nous equips i nous projectors de la firma BAUER, que en aquells tems eren el "no va más" de la tecnologia cinematogràfica, encara que, degut a la intensitat lumínica, molt més forta, de les noves màquines (amb llanternes de carbons) i la inflamabilitat del cel·luloide, el perill d'incendi de les pel·lícules, era molt més probable, cosa que es produiria diverses vegades, per sort, la majoria de cops, sense greus complicacions. Llavors els operadors de les màquines del cinema eren els entranyables, Pasqual Vedri, i Lluiset Vilà.


Festa major any 1922, inauguració de la Sala polivalent per cinema, teatre, ball, etc

1936, LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939) l'Ateneu va estar pràcticament inactiu, encara que a principis de la guerra els pocs beneficis que produïen les escasses activitats, es destinaven a ajudar les milícies republicanes. A l'entrada dels nacionals, les escoles foren confiscades i l'Ateneu clausurat per l'Ajuntament franquista. Les dependències de l'Ateneu van ser "cedides" a la Falange Española, a la Dirección Nacional de Transportes, i a l'Auxilio Social. Aquests últims van utilitzar les sales com a menjadors socials.


Dècada dels anys 30, vista de la terrassa d'entrada i façana de l'Ateneu

ACABADA LA GUERRA
Un cop acabada la guerra (1939), i sota la supervisió de la mateixa Falange Española, es van començar a reprendre a poc a poc, les activitats del cafè, del cinema, del teatre, etc. El cinema es parava, a mitja pel·lícula, i la gent es veia obligada a cantar "mano alzada" el "Cara al Sol" de la Falange. Més endavant per poder treure el departament de l'Auxilio Social de l'Ateneu, els socis es van haver d'encarregar de trobar-los un nou edifici.

Un cop van marxar els falangistes, les sessions de ball es van poder tornar a reprendre de mica en mica, però tenint en comte "les formes" i el compliment estricte de les Quaresmes, sense cap tipus de ball, ni actes lúdics que fossin massa alegres. També es va obligar al tancament estricte de totes les activitats lúdiques durant la Setmana Santa. Tot això va durar gairebé fins a mitjans dels anys 60.


Anys 40, ball a la sala polivalent


Ball a la pista d'estiu d'aquella època

Durant la dècada dels anys 40, malgrat totes les imposicions del règim, s'anaven posant en funcionament totes les seccions, alhora que també s'anava produint un lleuger i constant augment del nombre de socis. També es varen deixar inscriure les dones com a sòcies, per primera vegada en la història de la societat. Es va començar per les viudes de la guerra, atès que els seus marits ja n'havien estat socis, i gràcies a què, ells mateixos havien contribuït a fer gran l'entitat. Després va anar augmentant "la tolerància" en aquest sentit. Al final de la dècada, a l'entitat ja es respirava un gran ambient social i es van anar reorganitzant els diferents grups de teatre, les agrupacions corals, i fins i tot una Companyia de Sarsuela formada per actors i cantaires de la coral.


Sopar social a la sala polivalent



Era tant l'ambient social d'aquell temps que fins i tot, com a repte entre els homes que jugaven en el cafè, al dominó, a cartes i al billar, van organitzar entre ells mateixos, un altre grup de teatre, i diuen (això ja costa de creure-ho) que fins i tot ho feien força bé.



ANTERIOR
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
SEGÜENT