ANTERIOR
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
SEGÜENT

LA DÈCADA DELS ANYS 50

Dinar social al costat de l'antiga pista d'estiu
La dècada dels 50 va ser una època de creixement i de gran participació social, la qual cosa va portar molts beneficis a l'entitat i va permetre que, cap al final de la mateixa, es pogués construir una nova sala de teatre i cinema. La nova sala, una de les més grans de Catalunya, i que ha estat funcionant fins a l'actualitat, va ser una bonica sala moderna, amb tots els equipaments necessaris i amb més de 1500 butaques. L'arquitecte va ser el Sr. Goicoechea, durant molts anys l'arquitecte municipal. Una de les coses que més ha sorprès tothom de la sala, és la seva bona visibilitat des de qualsevol seient, degut al ben calculat pendent, i a la qualitat acústica que és pràcticament insuperable, ja que, des del fons de l'amfiteatre, amb la sala plena a vessar, es pot escoltar qualsevol petit sospir fet a l'escenari.


Des de l'escenari, vista de la platea de la sala de cinema i teatre

La nova sala de cinema i de teatre va permetre poder utilitzar l'antiga sala (avui una horrible discoteca, llogada, però llavors una magnífica sala de tipus vuitcentista amb llotges), per a poder-hi fer ball tots els diumenges i festius. Aquesta avantatge de poder-hi fer ball de forma regular, va fer que tant el públic del poble i de les rodalies, com el de la mateixa ciutat de Barcelona, pogués assistir-hi regularment.


Vista del passeig inferior arranjat (anys 50) amb els trens ja electrificats que també contribuirien a dur a gent de Barcelona i de les rodalies a l'Ateneu

L'esmentada regularitat en l'assistència al ball, va fer que la pista d'estiu s'omplís cada cop més, i tot això permetia uns bons ingressos a l'entitat, encara que, en aquella època també funcionava, amb més gran popularitat que la pista del Jardí (Ateneu Santboià), i amb més assistència de balladors, la pista d'estiu del "Local" (Ateneu Familiar), ubicada dins del recinte de les escoles de la seva propietat "Lluís Castells".

Pista de ball preparada per la festa major
Expliquen "les males llengües" que la gent tenia molta més tirada a anar al ball del "Local" que no pas al del "Jardí" i que en aquell temps, en el ball del Local és sortejava, cada diumenge, un pernil entre els assistents. Això els hi portava mes públic i més diners per poder invertir en sorteigs i amb bones orquestres. Davant d'aquestes premisses, "algú" del Jardí es va informar que la rifa del Familiar no era legal, perquè no la declaraven, i perquè no pagaven els impostos per poder fer-la. Aquest "algú" (mal intencionadament) va denunciar aquest fet, i els van tancar temporalment el ball. Llavors, durant l'època de tancament, la gent es va anar passant al Jardí, i degut al coneixement del públic de les millors i més grans instal·lacions d'aquest últim, el ball del Local ja no va a tornar a ser mai més el que havia estat fins aleshores.


Ball ple de gom a gom a la pista d'estiu

La dècada dels 60 es va obrir, doncs, d'una forma immillorable per l'Ateneu Santboià. Aquesta bonança econòmica permetia contractar, sense cap por d'arriscar diners, les millors orquestres i els millors cantants del moment, tant per a la sala d'hivern com per a la pista d'estiu. Tampoc l'Ateneu es "mocava amb mitja màniga" quan es tractava de fer cine, ja que les millors pel·lícules s'estrenaven conjuntament amb els millors cinemes de Barcelona. Tot això i la competència "a mort" amb l'Ateneu Familiar, que tampoc es quedava enrera en les programacions, feia que, sense exagerar, a Sant Boi fos Festa Major tots els diumenges i totes les festes de l'any.


Entrada general a la sala de cinema i teatre (al front), sala de ball (entrada a la dreta), pista d'estiu (fons a la dreta), i cafè i sales social (a l'esquerra)

Junt amb la nova sala de cinema també es van estrenar unes noves màquines de la marca "Pergam", amb sistemes automàtics molt més sofisticats i de molta més alta intensitat lumínica, per la major distància des dels projectors a la pantalla. Però ara sense cap perill d'incendi, ja que les pel·lícules eren d'un material no inflamable, i no de cel·luloide com les primeres.


Vestíbul de la platea de la sala de cinema i teatre

Aquella dècada va coincidir amb l'època d'or d'Hollywood, doncs es van fer grans pel·lícules com Ben Hur, Els Deu Manaments, Allò que el vent s'endugué, etc. Totes elles de gran taquillatge i que omplien la sala gran de gom a gom, sessió rera sessió. Els maquinistes i els operadors de cabina de l'època eren en Pasqual Vedri, en Rafael Fau, i en Francesc Rovira. Amb tots aquests èxits tant del cinema com del ball, l'Ateneu es va convertir amb una màquina de fer diners.


1965-1966, INAUGURACIÓ DELS NOUS COL·LEGIS

Col·legis, vista de la zona del pati d'esbarjo, on es va construir la piscina climatitzada
Els guanys d'aquests anys de bonança econòmica es van utilitzar d'una bona manera. En primer lloc per a construir uns col·legis més moderns i més ben equipats, projecte que va fer un jove arquitecte que precisament havia estat alumne d'aquelles escoles i del propi Sr. Salvador Aulèstia. Estem parlant del conegut arquitecte Josep Riera Figueras, l'estudi del qual és probablement el que més edificis ha projectat a tot Sant Boi. En aquell temps, però, acabat de sortir de la universitat i a causa de la seva inexperiència, i per allò de "nadie es profeta en su tierra", l'aprovació del seu projecte va aixecar molta polèmica entre els socis. Finalment, però, es va dur a terme.


Vista frontal de la nova pista d'estiu

Durant la dècada els anys 60, l'Ateneu era una perfecta màquina de fer diners i, dirigida pel president Jaume Vila Tous "en Jacobi", es van poder fer diverses obres, una nova pista de ball i les noves escoles.
En els terrenys de les escoles, entre 1979 i 1980 s'inauguraren la piscina climatitzada i el poliesportiu dels col·legis


Escala d'accés als jardins i a la pista d'estiu



ANTERIOR
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
SEGÜENT