ANTERIOR
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
INICI

LA PITJOR ABERRACIÓ:
1989 La pitjor aberració que pot fer una entitat social és la de llogar les pròpies instal·lacions per què les exploti una entitat privada. És una cosa que no té cap sentit i que demostra l'incapacitat dels responsables d'una associació, per construir un autèntic caliu associatiu. Això és el que es va fer, doncs, amb la sala de ball i la pista d'estiu junt amb els seus jardins.


Mirador del "Guru Guru"


Vista, des del mirador del "Guru Guru", d'una part del jardí i pista d'estiu

Per si l'aberració fos poca, es van manipular els contractes per part del president de l'època (el mateix que "gestionava" les recaptacions del bingo) contravenint l'esperit de les decisions i els acords de l'assemblea general. En unes reunions de molt baixa participació l'assemblea general va aprovar llogar la sala de ball per un període de 15 anys a l'empresa SIET S.A.. Però en el contracte, fet per aquell president, davant de notari (i descobert posteriorment) els va llogar, tal com figura textualment en el mateix: "la sala d'hivern" i la "sala d'estiu". Tot pel mateix preu, acordat en l'assemblea, per llogar solament la sala de ball, car la pista d'estiu no és pas cap sala. Una altra de les manipulacions dels acords d'assemblea, que va fer el mateix president, va ser el de llogar-ho per 15 anys, però amb la inclusió d'una pròrroga que es va treure de la màniga de 5 anys més, en el cas que (unilateralment) el llogater ho considerés convenient. Tot un muntatge.

Això no acaba aquí perquè també es va acordar en assemblea que l'entitat mantindria uns drets per poder utilitzar la sala durant unes dates assenyalades, com ara la Festa Major i Cap d'Any, però això no figura així en el contracte esmentat. El que sí figura en el mateix, per sorpresa de tots els socis, és que l'arrendatari podrà modificar la sala i fer-hi tota classe d'obres sense consultar, ni demanar permís, redactat de forma que l'entitat propietària no s'hi pugui oposar.


Vista de la part dreta de la nova pista d'estiu

Per a més inri, el bingo, (adossat a la discoteca) un joc que vol silenci, ja que els jugadors volen tranquil·litat, també va fracassar, perquè tocava a la paret de la discoteca i el soroll d'aquesta feia insuportable les sessions dels divendres, dissabtes i diumenges, dies amb més concurrència. Totes aquestes qüestions es van autoritzar i es van tolerar, d'una forma més que sospitosa per part del president de l'època, sense informar dels canvis en els contractes, ni a l'assemblea general, ni a la resta de la pròpia Junta Directiva.

L'AGONIA DE L'ENTITAT
La dècada dels 90 va representar una llarga agonia per a l'Ateneu. Amb totes aquestes manipulacions i aquestes lacres, les perspectives de l'entitat no estaven gens clares. Es va obrir, però, un bri d'esperança quan l'any 95 es va renovar la junta (no pas el president) i entre diferents elements d'aquella nova junta es va intentar tornar a posar en marxa el cinema, els grups de teatre, animar la coral, recolzar les activitats d'un grup de nois i noies joves que volien fer passes de models, col·laborar amb els responsables dels col·legis per a fomentar les classes de dansa i per formar una coral infantil que poguessin actuar, de tant en tant, al teatre.

També es van fer, a les sales de l'entitat exposicions de dibuixos escolars amb motius nadalencs. Tot això amb la intenció d'aproximar els col·legis a l'entitat i recuperar aquell vincle que no s'hauria d'haver trencat mai. Amb la mateixa intenció i juntament amb un grup de joves es va posar en marxa la televisió local "Ateneu Santboià" que també hauria servit per mostrar al poble totes les activitats de l'Ateneu. Es va intentar rendibilitzar el billar i deferents seccions de l'Ateneu, així com la piscina i d'altres activitats esportives a les escoles.


Antiga sala de billars, abans de la reforma

Tot això es va trencar al cap d'uns mesos, quan els components de la junta que havien entrat amb ganes de canviar coses, van dimitir perquè els revisors de comptes els van fer obrir els ulls, ja que els comptes no quadraven amb els "sopars de duro" que els havia explicat el president, ni amb el seu obscurantisme, tot donant llargues quan li demanaven les corresponents explicacions i demostracions econòmiques. Tot s'anava fent cada cop més evident, quan s'havia de pagar el personal, els cartons del Bingo, i diferents amenaces d'embargament per la manca de diferents pagaments a les administracions.

En vista que la transparència en els comptes era impossible per part d'aquell president, els esmentats elements de junta van dimitir. La dimissió no va ser pel deute en si mateix, cosa que sense conèixer massa bé els comptes ja sospitaven gros. Eren problemes que amb transparència i col·laboració, entre tots, s'haguessin pogut resoldre. El problema va ser el comportament d'aquell polèmic president.


Vista del antic pati de les escoles
Un cop dimitits, els membres de junta van demanar una assemblea extraordinària per posar les coses en clar i demanar un vot de censura per al president, però aquest es va negar a convocar-la. En vista de la negació per celebrar assemblea voluntàriament, es va redactar una carta dirigida als socis demanant signatures per poder convocar-ne una d'extraordinària, a la qual, i amb les signatures reglamentàries, el president s'hi va tornar a negar. Fins i tot fent un document notarial amb les signatures reglamentàries i portant-lo al jutjat. Finalment aquesta assemblea extraordinària es va poder fer quan els dirigents de l'APA dels col·legis van col·laborar amb la massa social, exigint-ho amb l'amenaça de treure els nens al carrer de manifestació.

UNA JUNTA GESTORA:
En l'esmentada assemblea extraordinària es va forçar la dimissió del fatídic president. Seguidament, per manca de voluntaris per assumir la direcció de l'entitat, es va anomenar una junta gestora composta pels, fins llavors, revisors de comptes, i alguns altres socis que es van prestar voluntàriament, amb la missió concreta de gestionar l'entitat provisionalment, fins poder constituir una nova junta amb cara i ulls. La junta gestora es va posar la fita de fer una auditoria per comprovar l'estat econòmic de l'entitat i tancar el bingo, ja que, pensaven que era l'origen de tots els problemes de l'entitat. De fet, tal com abans s'ha dit el bingo, va ser l'eina que va servir per anar fent gran la bola de neu del deute. Però, possiblement, ben gestionat, amb transparència, i sobretot exigint menys soroll a la discoteca, podria haver estat un medi per poder anar recuperant ingressos i un cop pactat el pagament del deute amb les administracions creditores, s'haurien pogut "salvar els mobles" de l'entitat. El tancament del bingo de la manera que es va fer, amb precipitació, i deixant els 14 treballadors al carrer sense cap tipus d'acord per al seu acomiadament, encara va accelerar més els esdeveniments, doncs aquella bola de neu, que representaven els deutes, es va estavellar sense cap tipus de coixí.

LA JUNTA DE LA SUBHASTA
Un cop feta l'auditoria i tancat el bingo, la junta gestora va comunicar la seva decisió de no continuar. Hi va haver dos grups de socis que es van posar en marxa per formar-ne una altra d'estable, per poder intentar salvar l'entitat. Les dues van fer consultes a diferents socis per a poder formalitzar-la i cap dels dos grups va poder aconseguir formar-la amb la quantitat mínima i suficient d'elements.


Vista exterior de l'edifici de cinema i teatre, juntament amb el cafè social
Amb aquesta situació d'impas, malgrat que els dos grups tenien intencions contradictòries per solucionar els problemes de l'entitat, es van ajuntar els dos esforços, i encara que no es coincidia en les formes de resoldre els problemes van decidir presentar una candidatura única i conjunta per tal de formalitzar-la en l'assemblea de socis, i així es va fer. La nova junta es va posar d'acord amb l'Ajuntament per a buscar solucions. Entre altres coses es va arribar a l'acord de contractar uns advocats assessors (que l'Ajuntament es va comprometre a pagar) per a negociar el deute de l'entitat i per fer un pla de viabilitat. Els assessors van aconsellar fer una espècie de suspensió de pagaments, procés que en aquests tipus de societats s'anomena "consell de creditors". La comissió de pares (l'APA) de les escoles s'hi va oposar rotundament, amenaçant que, en el cas que s'optés per aquesta solució, traurien els nens al carrer en manifestació, tal i com ja s'havia fet abans per pressionar la dimissió de l'anterior president, A partir d'aquell moment es va decidir que els esmentats assessors es cuidarien de buscar altres solucions amb els creditors. Passava el temps i els creditors, principalment la Caixa de Catalunya, anava reclamant els vuit milions que se li devien, però, pel que després s'ha vist, no es va fer res efectiu per a negociar algun tipus de solució. En vista que anava passant el temps, i veient la passivitat del president i d'alguns membres influents de la nova junta, i també la dels assessors per fer accions efectives i per solucionar els problemes, alguns membres d'aquella junta, després d'aguantar un any, van optar per dimitir.

No se sap molt bé què van fer aquells assessors, el president, ni una part de la junta que va quedar. Els assessors asseguraven que s'havia negociat amb la Caixa de Catalunya i que la subhasta seria retirada abans de produir-se. Pel que es veu en els resultats, no va anar així. Alguna cosa va fallar, almenys pel que fa als interessos de l'entitat que havia contractat els assessors, i l'Ateneu amb tota la seva història va ser subhastat per part de la Caixa de Catalunya pel miserable deute de 8 milions de pessetes. Tampoc es va fer res, potser per ignorància dels membres de la junta o per manca d'assessorament, després de la subhasta, quan encara hi havien 48 hores per poder revocar-la legalment. Llavors, després de la subhasta, el president i alguns altres elements influents de la junta es van acomiadar de forma irrevocable.

L'ESTAT ACTUAL DE LES COSES

Vista de la terrassa d'entrada general al recinte
Un cop produïda la subhasta i "l'abandonament" del president i part d'aquella junta, se'n va formar una de nova, amb les persones que van quedar "al peu del canó", altres membres nous i la reincorporació d'alguns altres que havien dimitit per desavinences en la gestió de l'últim president i amb la forma que tenien els assessors de negociar els deutes. Com que no es va poder revocar la subhasta durant les següents 48 hores, es van fer revisar les irregularitats que hi va haver, per part d'un nou i prestigiós equip d'advocats. Aquests van actuar ràpidament i van posat un plet per les greus irregularitats, ja que l'adjudicació d'aquesta subhasta a un particular, va ser precedida per una cessió a tercers, amb indicis de fraudulència i mala fe, i on també es demostrava l'ànim d'abús especulatiu de l'operació. L'audiència de Barcelona va admetre el plet a tràmit, amb la particularitat que, per part de l'Ateneu, es pogués posar una nota del mateix recurs als tribunals, en el registre de la propietat, cosa que es va fer i que, no obstant això, l'empresa PICHUKI S.L (actual propietària del patrimoni de l'Ateneu) va voler arriscar-se a recomprar-ho als subhasters.

AIXÒ NO ACABA AQUÍ
L'Audiència de Barcelona, per desgràcia dels qui ens estimem Sant Boi, la seva tradició i les seves entitats, i malgrat tots els esforços, va donar la raó als especuladors. Però amb el ple convenciment que la raó està de la nostra part, i seguint els consells dels advocats i de catedràtics de dret consultats, s'ha presentat un recurs al Tribunal Suprem. Esperem que al final es farà justícia en honor a tots aquells, que de forma altruista i desinteressada van posar tot l'amor i tot el que tenien per donar uns equipaments modèlics i necessaris per al poble, sense imaginar-se, ni de bon tros, que els seus esforços i la seva generositat podrien arribar a ser botí per enriquir uns voltors, vinguts de fora i sense cap escrúpol per la història del nostre poble.

ADHESIONS
Preguem a totes les persones o entitats que vulguin recolzar el nostre plet que entrin a la pàgina solidària d'aquesta mateixa WEB.

Per part de la Junta Directiva de l'Ateneu Santboià i dels seus socis, gràcies a tots el qui estimeu i lluiteu per mantenir la cultura del nostre petit país.



ANTERIOR
1860-1899
1900-1949
1950-1969
1970-1979
1980-2000...
INICI